dimarts, 17 de juny de 2008
dimarts, 10 de juny de 2008
CAMÍ DE RONDA: del Castell Ibèric al Crit.
***
Platja del Castell
Dins del terme municipal de Vall-llobrega trobem aquesta platja. Un de les poques que ha resistit a l'avenç de l'especulació urbanística ferotge arran de costa. A més a més d'oferir calma i vistes precioses, aquesta platja té com a particularitat que fou elegida pels nostres avantpassats -els primers poblats Ibers- per fundar un dels assentaments més antics de Catalunya. A día d'avui encara s'hi fan excavacions que no deixen de sorprende els arquòlegs que hi treballen degut a les valioses peces que apareixen enterrades sota capes i capes de terra.

Runes Ibèriques
Deixant enrera les runes ibèriques i la platja del Castell, la primera cala amb la que ens topem és la Foradada. Una obra arquitectònica de l'erosió marítima apta per tots els amants de l'snorkell, això sí, impracticable durant l'estiu per la quantitat de barques i yats que llencen l'àncora en aquestes aigües.
La Foradada
En altres temps, el contraband amb França era possible gràcies en part als meravellosos amagatalls naturals que ofereix la Costa Brava. Els camins de ronda servien a contrabandistes per arribar als punts acordats i a la vegada era utilitzat per les autoritats per perseguir-los. Son innumerables les històries sobre el contraband que van tenir lloc en aquest tram de costa i la recuperació d'aquests camins ajuden també a recuperar aquestes memòries i històries que formaven part del dia a dia dels habitants de l'Empordà i altres regions frontereres.
"La mar estava alegre, aquest migdia:
tota era brill i crit i flor d'escuma,
perquè feia molt sol i el vent corria.
Al lluny se veia un gran mantell de bruma.
Damunt les ones, amb les veles dretes,
les barques hi brincaven com cabretes."
Joan Maragall
"Diu la llegenda que cert dia uns pirates es van refugiar en aquest indret. Fugien d'una boira espessa. Just quan marxaven van sentir un gall cantar i decidiren buscar la casa d'on provenía aquell sò. Seguint el rastre van topar amb el Mas Cal Gall Peric. En aquell mas hi vivia una noia jove amb la seva familia. La noia era tan maca que el capità corsari volia endurse-la a la mar.
Ella s'hi va resistir i li mossegà un dit al pirata i aquest de la ràbia li tallà el coll emb l'espasa.
El crit que va fer la noia en morir es va sentir de tant lluny que els habitants de la zona posaren aquest nom "El Crit" a la cala on van succeïr aquests fets."
