dimarts, 17 de juny de 2008

dimarts, 10 de juny de 2008

CAMÍ DE RONDA: del Castell Ibèric al Crit.



***
L'Empordà, la Costa Brava. Dos topònims que a molts ens porten a pensar en vacances, platja, turisme, càmpings, habaneres i rom cremat. La veritat és que tot això és fa ben evident durant l'estiu quan hom vol treure el cap per qualsevol dels molts racons que ofereix aquesta comarca, el Baix Empordà. És interessant visitar aquestes contrades fora del temps estival perquè tots aquests racons adquireixen una màgia única impossible de percebre entre finals de juny i principis setembre.
Aquest reportatge és un petit recull de fotos "fora de temporada" d'un petit tram del Camí de Ronda que uneix diverses cales i platjes de la Costa Brava. L'itinerari forma part de l'Espai Natural Castell-Cap Roig, un delicat espai que val la pena conservar i protegir del fort desenvolupament turístic que ha sofert la regió durant les últimes dècades.

Platja del Castell

Dins del terme municipal de Vall-llobrega trobem aquesta platja. Un de les poques que ha resistit a l'avenç de l'especulació urbanística ferotge arran de costa. A més a més d'oferir calma i vistes precioses, aquesta platja té com a particularitat que fou elegida pels nostres avantpassats -els primers poblats Ibers- per fundar un dels assentaments més antics de Catalunya. A día d'avui encara s'hi fan excavacions que no deixen de sorprende els arquòlegs que hi treballen degut a les valioses peces que apareixen enterrades sota capes i capes de terra.

Runes Ibèriques

Deixant enrera les runes ibèriques i la platja del Castell, la primera cala amb la que ens topem és la Foradada. Una obra arquitectònica de l'erosió marítima apta per tots els amants de l'snorkell, això sí, impracticable durant l'estiu per la quantitat de barques i yats que llencen l'àncora en aquestes aigües.



La Foradada

En altres temps, el contraband amb França era possible gràcies en part als meravellosos amagatalls naturals que ofereix la Costa Brava. Els camins de ronda servien a contrabandistes per arribar als punts acordats i a la vegada era utilitzat per les autoritats per perseguir-los. Son innumerables les històries sobre el contraband que van tenir lloc en aquest tram de costa i la recuperació d'aquests camins ajuden també a recuperar aquestes memòries i històries que formaven part del dia a dia dels habitants de l'Empordà i altres regions frontereres.

Cap del Castell i Cap de Palamós


"La mar estava alegre, aquest migdia:

tota era brill i crit i flor d'escuma,

perquè feia molt sol i el vent corria.

Al lluny se veia un gran mantell de bruma.

Damunt les ones, amb les veles dretes,

les barques hi brincaven com cabretes."

Joan Maragall








Camí de Ronda




















És curiós pensar que aquests illots, insignificants a simple vista, van servir d'escenari l'any 1285 per una de les batalles navals de més transendència històrica per Catalunya. L'almirall Roger de Llúria, vingut expressament de les costes sicilianes reclamat per Pere el Gran, trencava pel centre varis escuadrons navals francesos enviats pel rei Felip III (l'Ardit) a la conquesta de Catalunya. La Batalla de les Formigues va significar la reconquesta de la Catalunya Nord i la retirada de Felip III de la regió. I tot això va passar en aquest troç de mar...



Illes Formigues


El Pi Roig, juntament amb l'Alzina Surera, és un dels principals arbres d'aquesta regió. Creixen per tot arreu i es modelen amb el vent i el salitre. Una mostra perfecte del pas dels anys. Neixen i viuen a contra vent i de cara al mar. Els tronc, mitjançant arrels recargolades s'aferra a la roca i es deixa acariciar dia a día, any rera any, per una dansa eòlica molt mediterrània.
















Cala Estreta




"Diu la llegenda que cert dia uns pirates es van refugiar en aquest indret. Fugien d'una boira espessa. Just quan marxaven van sentir un gall cantar i decidiren buscar la casa d'on provenía aquell sò. Seguint el rastre van topar amb el Mas Cal Gall Peric. En aquell mas hi vivia una noia jove amb la seva familia. La noia era tan maca que el capità corsari volia endurse-la a la mar.
Ella s'hi va resistir i li mossegà un dit al pirata i aquest de la ràbia li tallà el coll emb l'espasa.

El crit que va fer la noia en morir es va sentir de tant lluny que els habitants de la zona posaren aquest nom "El Crit" a la cala on van succeïr aquests fets."




El Crit